1. Geografia d' Espanya. Grans línies (relleu, hidrografia i principals paisatges econòmics)

El relleu

El relleu s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m), encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional.
La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos: serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal. La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des de la serralada Ibèrica a Portugal. La part meridional de la Meseta baixa suaument vers Portugal, mentre que la transició de la zona septentrional a Portugal és marcada per un territori accidentat i muntanyós. 

La hidrografia

L'ordenació del relleu espanyol origina una gran desproporció entre l'extensió del vessant fluvial atlàntic (400 839 km2) i mediterrani (182 661 km2). L'Ebre, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània, recull les aigües dels rius pirinencs (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya). A la desembocadura forma un ampli delta. Altres rius mediterranis són: Ter, Llobregat, Túria, Xúquer i Segura. Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño amb el seu afluent, el Sil; Duero amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km2), que recull les aigües de l'Esla, Carrión i Pisuerga per la dreta i del Tormes per l'esquerra; Tajo, el més llarg dels rius del territori, amb els seus afluents Tajuña, Henares, Jarama, Alberche, Tiétar i Alagón; Guadiana, que forma frontera amb Portugal en el seu tram inferior; i Guadalquivir, amb els seus afluents Genil, Guadiana Menor, Guadajoz i Guadalbullón, i que és navegable des de Sevilla fins a la mar. Els rius del vessant cantàbric són curts però de cabal abundant i regular.

Paisatges econònomics

• La pesca a Espanya: 

       -Espanya és una potència pesquera mundial perquè la pesca desembarcada té molt valor comercial i la flota de vaixells és nombrosa i competitiva. El sector pesquer té una gran capacitat empresarial i disposa de mà d’obra qualificada. A la dècada de 1970, la flota pesquera espanyola va assolir un gran desenvolupament: va modernitzar la seva flota, amplià els caladors i multiplicà les captures. Des de 1973 la pesca ha hagut d’afrontar una crisi que es pot atribuir, entre d’altres, a dos factors: aesgotament de les espècies y dificultats a les àrees de pesca d’altura

• L'agricultura a Espanya:

         -Els principals cultius són blat, ordi, remolatxa sucrera, blat de moro, patates, sègol, civada, arròs, tomàquets i ceba. El país té vinyes també extenses i horts de cítrics i oliveres. El 2005 la producció anual (expressada en tones [Tm]) de cereals va ser de 14 milions. Les condicions climàtiques i topogràfiques fan que l'agricultura de secà sigui obligatòria en una gran part d'Espanya. Les províncies del litoral mediterrani tenen sistemes de regadiu des de fa temps, i aquest cinturó costaner que anteriorment era àrid s'ha convertit en una de les àrees més productives d'Espanya, on és freqüent trobar cultius sota plàstic. A la vall de l'Ebre es poden trobar projectes combinats de regadiu i hidroelèctrics. Grans zones d'Extremadura estan irrigades amb aigües procedents del riu Guadiana per mitjà de sistemes de reg que han estat instal·lats gràcies a projectes governamentals . Les explotacions de regadiu de petita mida estan més esteses per les zones de clima humit i per l'horta de Múrcia i l'horta de València.

• Turisme

La principal potència econòmica a Espanya és el turisme i aón més afecta és en la zona de la costa (Mar Mediterràni). Cada vegada hi ha molt més turistes que acudixen en busca de tranquilitat i un clima més càlid que el seu.
                     

2. Incidència de la Història en la modificació d'un paisatge: evolució del tossal de l'Alhambra, Toledo, Sagunt.

Alhambra 

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.
Aquesta ciutat és un lloc turístic molt important, durant el 2010 va tindre 2.170.250 visitants.
El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i ha sigut candidata a ser una de les noves set meravelles del món.

Toledo

Toledo és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa. L'any 1986 el seu centre històric fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Està situada a 71 kms al sud-sud-oest de Madrid a 569 metres d'altitud i rodejada pel riu Tajo. Toledo és coneguda com la ciutat de les tres cultures (ja que van conviure els cristians, els arabs i els judeus), així com la "ciutat imperial", per haver residit en ella l'emperador Carles V.

Sagunt

Sagunt és un municipi del País Valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre. Aquest municipi té una història molt important. Aquesta va començar al segle V quan els pobladors van construir muralles per a protegir-se i va haver un gran desenvolupament curtural i econòmic. Este important creiximent es va veure truncat pel exèrcit cartaginés amb la direcció d'Aníbal, l'any 219 a.C. va destruir la ciutat després de 8 mesos d'asedi i d'una heroica resistència de els saguntins front al invasor. Este fet va originar la segona guerra púnica i després de la victòria romana es va iniciar un nou procés d'expansió i gran desenrrollament, passant a anomenar-se Saguntum. Degut a les constants i sucesives invasions de bàrbars, alans, vàndals, gots i bizantins, en el segles V, VI y VII, va sufrir una recesió important. Per el segle VIII, va caure davall el domini àrab. A partir d'aquesta època va ser quan el topònim Saguntum cambia a Morbiter; més tard es va denominar Morvedre , denominacions derivades de muri veteres (muros viejos) de l'Edad Mitjana. Davall la dominació musulmana va conèixer un nou esplendor i com a resultat es van construir banys, palacis, una mesquita i escoles. En el any 1098 va ser reconquistada per el Cid Campeador, encara que la reconquista definitiva i la seua volta a la cristiandat es va produir en 1238 amb Jaime I, iniciant-se una època en que van conviure en la mateixa població judeus, moriscos i cristians. Segles més tard, va sufrir durs atacs durant les guerres de les Germanies, les guerres de Sucesió (1701-1714), la guerra de la Independència (1808-1814) i las Carlistes (1833). A principis del segle XX, es va desarrollar la indústria siderúrgica fins a la década de els huitanta, en la que es declarada zona de preferent localització industrial el que supondrà la diversificació de el seu teixit productiu, convertit Sagunt en un de els més importants centres econòmics de la Comunitat Valenciana.

3. La prehistoria

La Prehistòria

Prehistòria és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita ja que és l'etapa de la història que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits (cap al 3.000 a C.).
Aquesta etapa es pot dividir en altres tres etapes (segons la tècnica utilitzada per a treballar la pedra) : el Paleolític, el Neolític i l'edat dels metalls.

- Paleolític: (2.500.000 a.C.-10.000 a.C.). És el període més gran de la vida de l'home a la Terra. Es pot dividir en tres:

• Paleolític Inferior (inici al 2.500.000 a C)
• Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a C)
• Paleolític Superior (inici al 40.000 a C)

-Neolític: (9.000 a. C. – 3.000 a. C.)

-Edat del metalls: (Des de l'any 2.500 fins al 1.000 a.C.)

En aquells temps, els hòmens, agrupats en hordes poc nombroses, es dedicaven a la caça, a la pesca i a la recol·lecció de productes naturals. Vivien en cavernes, ixents rocosos, cabanyes de fusta o de pell.

4. Les invasions mediterrànies

 L'Edat Antiga

L'Edat Antiga és una època històrica que coincidix amb el sorgiment i desenrotllament de les primeres Civilitzacions (Egipte , Grècia, Roma, etc) , també conegudes com a Civilitzacions Antigues. L'inici d'este període està marcada pel sorgiment de l'escriptura (al voltant de l'any 4000 a.c.)i finalitza amb la Caiguda o afonament de l'Imperi Romà d'Occident.

Les Invasions Mediterrànies

El Mediterràni està sufrin un gran cambi en la seua ecología debit a diversos motius. Una de les majors amenaçes és  la provocació per l’aument d’especies exótiques. Les víes d’ingres de dixa especials al mar Mediteràni són varies, i la situación és cada vegada més preocupant.

Història antiga de la Península Ibérica és la subdivisió de la ciència histórica i la periodización del temps històric corespondent a l’Edat Antiga general i limitada espacialmente a la Península  Ibèrica. Cronológicament comenta a finals del segle II i acomençaments del I mileni a.C.

Des de finals del segre XI a.C. fins aproximadamente el segle VI a.C.

La Península Ibèrica és rica en: plata i or.

Els pobles indoeuropeus és van asentar fundamentalmente a Catalunya i a la Meseta, des de aón és van expandir al nort i al oest penínsular.

Aquestos pobles van conèixer el fero i tenien una ecònomia basada en l’agricultura i la ganaderia, i tenien un ritual funerari que consisteix en depòsitar les cenises dels morts en urnes.

                     

5. Cartago i Roma

Cartago

Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis i té 20.715 habitants.  El municipi actual fou creat per decret el 15 de juny de 1919, i el 25 d'octubre de 1983 se'n va separar el municipi de Cartago. Les ruïnes de Cartago foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
L'imperi cartaginés va ser la més important potència marítima de tot el Mediterrani, arribant a rivalitzar comercialment amb Fenícia, fins a les crides Guerres Púniques. La ciutat de Cartago va ser fundada en el 814a.C. Cartago estava governada per una oligarquia comercial. Els caps d'estat eren els denominats sufets, que eren en un principi capitans militars, que a més actuaven com a jutges i administradors. Cartago també va superar en un cert moment el poder del seu metrópoli. Quant a l'economia, l'imperi cartaginés va dependre en els seus començaments de Tartessos o Gadir, de les que s'obtenien grans quantitats de plata o estany, empleat per a fabricar el bronze. Els cartaginesos comerciaven amb una gran quantitat d'articles; buscaven articles primaris com a vi, dàtils, pedres precioses, marfil, or, és

Roma

Roma és la capital d'Itàlia i està a 22 km de la Mar Mediterrània. Aquesta ciutat té 2,711,476 habitants. El centre històric de Roma, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Segons la tradició romana, la ciutat de Roma va ser fundada l'any 753 a.C. pels bessons Ròmul i Rem a les vores del Tíber, esta xicoteta ciutat va florir i es va desenrotllar fins a arribar a ser considerada durant l'època prèvia a la República, superior als seus veïns, fent-se cada vegada més forta a mesura que s'apoderava de mes territoris. Ja en la República, al voltant de l'any 270 a.C. Roma dominava tota la península Itàlica i seguia la seua expansió. Este imperi que a partir del s. I a.C. seria governat per emperadors, va créixer i va absorbir ciutats i territoris que hui en dia comprenen mes de 40 països amb 5.000 Km., d'un extrem a un altre.

Guerres púniques

Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar entre els anys 264 a.C. i 146 a.C. a les dues principals potències del Mediterrani de l'època: Roma i Cartago. La causa principal de l'enfrontament entre ambdues potències va ser el conflicte d'interessos entre les existents colònies de Cartago i l'expansió de la República Romana. 
El primer xoc es va produir a Sicília, part de la qual es trobava sota control cartaginès. Al principi de la Primera Guerra Púnica, Cartago era el poder dominant del Mar Mediterrani, controlant un extens imperi marítim, mentre que Roma era el poder emergent a Itàlia. 
Al final de la Tercera Guerra Púnica, després de la mort de centenars de milers de soldats en tots dos bàndols, Roma va conquerir totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, amb el que la facció cartaginesa va desaparèixer de la història.
La victoriosa Roma va emergir com l'estat més poderós del Mediterrani occidental i la més poderosa ciutat del món clàssic. La derrota aclaparadora de Cartago va suposar un punt d'inflexió que va provocar que el coneixement de les antigues civilitzacions mediterrànies passés al món modern a través d'Europa i no d'Àfrica.

6. Romanització i cristianitació

La romanització
La romanització el procés d'aculturació que van experimentar les diverses regions conquistades per Roma, pel que els dits territoris van incorporar els modes d'organització politicosocials, els costums i les formes culturals emanades de Roma o adoptades per ella. 
Òbviament va ser un llarg procés, desigualment assimilat pels diversos territoris i pobles, els que al rebre el llegat romà van aportar els seus propis particularismes. Va ser possible per la unitat política de l'Imperi, per la força ordenadora del seu Dret, per la base lingüística d'un idioma comú i fins per la xarxa de vies i comunicacions que van formar la infraestructura del gegantí món romà.
La conquista d'Espanya per Roma i la colonització subsegüent constituïxen un fenomen capital que determinarà el sentit de la vida i cultura hispàniques fins als nostres dies. D'una banda va generar la unitat política de la Península per mitjà de la superació de la fragment d'adaptació política d'èpoques anteriors; en segon lloc va integrar als pobles ibèrics en aquella gran empresa cultural que, protagonitzada per Roma, va conduir en suma a la creació d'Europa i al sistema de valors propis de la societat occidental. 
Va ser de major intensitat en el sud i l'est i de menor intensitat i més tardà en l'oest i nord. El començament del procés data de l'any 218 a. de C., quan les legions d'Escissió van desembarcar a Empúries per a enfrontar-se als cartaginesos. En una primera fase es va procedir a la conquista militar (fins al segle I a. de C.) . En una segona fase, quan encara no havia sigut conquistada gran part de la Península, es va procedir a una assimilació cultural del territori.

La cristianització
Cristianització és el procés pel qual el món romà abandona la religió tradicional i abraça la religió de Crist.
Esta religió procedent de Palestina s'havia estés per tot l'Imperi, però suposava un desafiament a l'autoritat imperial perquè atacava als altres cultes i a més negava el caràcter diví de l'emperador. Este fet li va guanyar una sèrie de persecucions entre les que destaquen les de Decio i Dioclecià. No obstant això dos dates són especialment significatives en el desenrotllament del cristianisme: l'any 313 per l'Edicte de Milà l'emperador Constantino declara la llibertat de cultes en l'Imperi Romà, amb això s'acaben les persecucions; i 380, any en què l'emperador Teodosi en l'Edicte de Tessalònica convertix al cristianisme en la religió oficial de l'Estat.

7. Les invasions bárbares. Els visigots

L'època medieval

L'Edat Medieval va transcurrir en els segles V i XV, i és el periòde de la civilització occidental. Es va iniciar en l'any 476, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'occident i es va acabar en 1492 amb el descubriment d'Amèrica.

Invasions bàrbares a la Península Ibèrica
La Hispania Visigoda és la denominació del período històric que abarca l'asentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre medis del segle V i acomençaments del segle VIII.
Una de les capitals ocupades va ser Galicia, aquesta no soles va ser ocupada per els suevos sino també per els asdingos. Els asdingos és van desplasar hacia la Lusitania i la Carthaginense.

Els visigots
Els visigots eren el poble germà que van dominar la Península Ibèrica durant 250 anys. Nos van deixar la seua cultura i el seu art, que aún podem admirar en algunes esglèsies, com la de San Juan de Baños (Palencia). Era un poble guerreroque poc a poc es fa anan romananitzan.