El malestar a les colònies venia de feia dècades, però va esclatar, a principis del segle XIX, en forma de guerres d’independència per diversos factors: la difusió de les idees il·lustrades, amb els principis de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa, l’èxit de les colònies britàniques amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776 i , per últim, el descontentament dels burgesos criolls (fills d’espanyols nascuts a Amèrica).
La fi de l’Imperi hispanoamericà.
La Guerra del Francès també va suscitar la formació de juntes a les colònies hispanoamericanes, que no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte ni van acceptar l’autoritat de la Junta Central Suprema.
Els focus més importants de secessió es van originar a Veneçuela i al Virregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i l’Argentina van ser les primeres nacions independents. Finalment, Espanya va perdre la gran majoria de les seues colònies (excepte Cuba, Filipines i Puerto Rico).
Els problemes de les noves repúbliques
Les noves repúbliques americanes van nàixer amb greus problemes, perquè els interessos dels cabdills locals criolls van impedir la creació d’una Amèrica unida i així va acabar fragmentada en múltiples repúbliques.
El poder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vida política va portar els nous governs a oblidar-se de les necessitats de la població indígena, dels esclaus de raça negra i de les classes populars en general. Per això, la societat postcolonial hispanoamericana ja va nàixer amb grans desigualtats socials i econòmiques que s’han anat reforçant al llarg del temps mitjançant les dictadures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada