5. Cartago i Roma

Cartago

Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis i té 20.715 habitants.  El municipi actual fou creat per decret el 15 de juny de 1919, i el 25 d'octubre de 1983 se'n va separar el municipi de Cartago. Les ruïnes de Cartago foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
L'imperi cartaginés va ser la més important potència marítima de tot el Mediterrani, arribant a rivalitzar comercialment amb Fenícia, fins a les crides Guerres Púniques. La ciutat de Cartago va ser fundada en el 814a.C. Cartago estava governada per una oligarquia comercial. Els caps d'estat eren els denominats sufets, que eren en un principi capitans militars, que a més actuaven com a jutges i administradors. Cartago també va superar en un cert moment el poder del seu metrópoli. Quant a l'economia, l'imperi cartaginés va dependre en els seus començaments de Tartessos o Gadir, de les que s'obtenien grans quantitats de plata o estany, empleat per a fabricar el bronze. Els cartaginesos comerciaven amb una gran quantitat d'articles; buscaven articles primaris com a vi, dàtils, pedres precioses, marfil, or, és

Roma

Roma és la capital d'Itàlia i està a 22 km de la Mar Mediterrània. Aquesta ciutat té 2,711,476 habitants. El centre històric de Roma, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Segons la tradició romana, la ciutat de Roma va ser fundada l'any 753 a.C. pels bessons Ròmul i Rem a les vores del Tíber, esta xicoteta ciutat va florir i es va desenrotllar fins a arribar a ser considerada durant l'època prèvia a la República, superior als seus veïns, fent-se cada vegada més forta a mesura que s'apoderava de mes territoris. Ja en la República, al voltant de l'any 270 a.C. Roma dominava tota la península Itàlica i seguia la seua expansió. Este imperi que a partir del s. I a.C. seria governat per emperadors, va créixer i va absorbir ciutats i territoris que hui en dia comprenen mes de 40 països amb 5.000 Km., d'un extrem a un altre.

Guerres púniques

Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar entre els anys 264 a.C. i 146 a.C. a les dues principals potències del Mediterrani de l'època: Roma i Cartago. La causa principal de l'enfrontament entre ambdues potències va ser el conflicte d'interessos entre les existents colònies de Cartago i l'expansió de la República Romana. 
El primer xoc es va produir a Sicília, part de la qual es trobava sota control cartaginès. Al principi de la Primera Guerra Púnica, Cartago era el poder dominant del Mar Mediterrani, controlant un extens imperi marítim, mentre que Roma era el poder emergent a Itàlia. 
Al final de la Tercera Guerra Púnica, després de la mort de centenars de milers de soldats en tots dos bàndols, Roma va conquerir totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, amb el que la facció cartaginesa va desaparèixer de la història.
La victoriosa Roma va emergir com l'estat més poderós del Mediterrani occidental i la més poderosa ciutat del món clàssic. La derrota aclaparadora de Cartago va suposar un punt d'inflexió que va provocar que el coneixement de les antigues civilitzacions mediterrànies passés al món modern a través d'Europa i no d'Àfrica.