La romanització el procés d'aculturació que van experimentar les diverses regions conquistades per Roma, pel que els dits territoris van incorporar els modes d'organització politicosocials, els costums i les formes culturals emanades de Roma o adoptades per ella.
Òbviament va ser un llarg procés, desigualment assimilat pels diversos territoris i pobles, els que al rebre el llegat romà van aportar els seus propis particularismes. Va ser possible per la unitat política de l'Imperi, per la força ordenadora del seu Dret, per la base lingüística d'un idioma comú i fins per la xarxa de vies i comunicacions que van formar la infraestructura del gegantí món romà.
La conquista d'Espanya per Roma i la colonització subsegüent constituïxen un fenomen capital que determinarà el sentit de la vida i cultura hispàniques fins als nostres dies. D'una banda va generar la unitat política de la Península per mitjà de la superació de la fragment d'adaptació política d'èpoques anteriors; en segon lloc va integrar als pobles ibèrics en aquella gran empresa cultural que, protagonitzada per Roma, va conduir en suma a la creació d'Europa i al sistema de valors propis de la societat occidental.
Va ser de major intensitat en el sud i l'est i de menor intensitat i més tardà en l'oest i nord. El començament del procés data de l'any 218 a. de C., quan les legions d'Escissió van desembarcar a Empúries per a enfrontar-se als cartaginesos. En una primera fase es va procedir a la conquista militar (fins al segle I a. de C.) . En una segona fase, quan encara no havia sigut conquistada gran part de la Península, es va procedir a una assimilació cultural del territori.
La cristianització
Cristianització és el procés pel qual el món romà abandona la religió tradicional i abraça la religió de Crist.
Esta religió procedent de Palestina s'havia estés per tot l'Imperi, però suposava un desafiament a l'autoritat imperial perquè atacava als altres cultes i a més negava el caràcter diví de l'emperador. Este fet li va guanyar una sèrie de persecucions entre les que destaquen les de Decio i Dioclecià. No obstant això dos dates són especialment significatives en el desenrotllament del cristianisme: l'any 313 per l'Edicte de Milà l'emperador Constantino declara la llibertat de cultes en l'Imperi Romà, amb això s'acaben les persecucions; i 380, any en què l'emperador Teodosi en l'Edicte de Tessalònica convertix al cristianisme en la religió oficial de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada