1. Geografia d' Espanya. Grans línies (relleu, hidrografia i principals paisatges econòmics)

El relleu

El relleu s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m), encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional.
La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos: serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal. La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des de la serralada Ibèrica a Portugal. La part meridional de la Meseta baixa suaument vers Portugal, mentre que la transició de la zona septentrional a Portugal és marcada per un territori accidentat i muntanyós. 

La hidrografia

L'ordenació del relleu espanyol origina una gran desproporció entre l'extensió del vessant fluvial atlàntic (400 839 km2) i mediterrani (182 661 km2). L'Ebre, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània, recull les aigües dels rius pirinencs (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya). A la desembocadura forma un ampli delta. Altres rius mediterranis són: Ter, Llobregat, Túria, Xúquer i Segura. Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño amb el seu afluent, el Sil; Duero amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km2), que recull les aigües de l'Esla, Carrión i Pisuerga per la dreta i del Tormes per l'esquerra; Tajo, el més llarg dels rius del territori, amb els seus afluents Tajuña, Henares, Jarama, Alberche, Tiétar i Alagón; Guadiana, que forma frontera amb Portugal en el seu tram inferior; i Guadalquivir, amb els seus afluents Genil, Guadiana Menor, Guadajoz i Guadalbullón, i que és navegable des de Sevilla fins a la mar. Els rius del vessant cantàbric són curts però de cabal abundant i regular.

Paisatges econònomics

• La pesca a Espanya: 

       -Espanya és una potència pesquera mundial perquè la pesca desembarcada té molt valor comercial i la flota de vaixells és nombrosa i competitiva. El sector pesquer té una gran capacitat empresarial i disposa de mà d’obra qualificada. A la dècada de 1970, la flota pesquera espanyola va assolir un gran desenvolupament: va modernitzar la seva flota, amplià els caladors i multiplicà les captures. Des de 1973 la pesca ha hagut d’afrontar una crisi que es pot atribuir, entre d’altres, a dos factors: aesgotament de les espècies y dificultats a les àrees de pesca d’altura

• L'agricultura a Espanya:

         -Els principals cultius són blat, ordi, remolatxa sucrera, blat de moro, patates, sègol, civada, arròs, tomàquets i ceba. El país té vinyes també extenses i horts de cítrics i oliveres. El 2005 la producció anual (expressada en tones [Tm]) de cereals va ser de 14 milions. Les condicions climàtiques i topogràfiques fan que l'agricultura de secà sigui obligatòria en una gran part d'Espanya. Les províncies del litoral mediterrani tenen sistemes de regadiu des de fa temps, i aquest cinturó costaner que anteriorment era àrid s'ha convertit en una de les àrees més productives d'Espanya, on és freqüent trobar cultius sota plàstic. A la vall de l'Ebre es poden trobar projectes combinats de regadiu i hidroelèctrics. Grans zones d'Extremadura estan irrigades amb aigües procedents del riu Guadiana per mitjà de sistemes de reg que han estat instal·lats gràcies a projectes governamentals . Les explotacions de regadiu de petita mida estan més esteses per les zones de clima humit i per l'horta de Múrcia i l'horta de València.

• Turisme

La principal potència econòmica a Espanya és el turisme i aón més afecta és en la zona de la costa (Mar Mediterràni). Cada vegada hi ha molt més turistes que acudixen en busca de tranquilitat i un clima més càlid que el seu.